SEMPRE GUANYA LA BANCA

El passat dijous 1 d'octubre va tenir lloc el ple ordinari mensual de l'Ajuntament de Figueres. Entre d'altres temes importants, el que m'ocupa en aquest article és el que va ser el punt número 5 de l'ordre del dia: “Dictamen relatiu a disposar dels fons dineraris afectats al Patrimoni del sòl i l'habitatge per a l'exercici dels drets d'adquisició preferents d'habitatges”.

Dit així sembla una mica estrany, però intentaré explicar-ho. Anem per pams:

1) Què són els fons dineraris afectats al Patrimoni del sòl i l'habitatge?

El patrimoni municipal del sòl i d’habitatge és un instrument d'intervenció pública que està conformat pels terrenys i altres béns immobles obtinguts per l’Ajuntament com a cessió obligatòria i gratuïta de l’aprofitament mitjà que han de fer els promotors que desenvolupen sectors urbanitzables, i pels ingressos obtinguts en la gestió dels béns que l'integren (venda, sancions...) Aquests fons, que acumula gairebé 7 milions d'euros, estan destinats a possibilitar l'expansió de la població i a fer efectiu el dret a l'habitatge. En ambdós casos aquests integren un patrimoni separat de la resta de béns municipals. És a dir, només poden ser utilitzats per l'objectiu marcat (l'adquisició i urbanització de sòl destinat a habitatges de protecció pública o la conservació i millora dels propis béns del patrimoni) i no per a d'altres necessitats municipals. Per tant, el dictamen demanava l'autorització del Ple per poder fer ús d'aquest fons.

2) Amb quina finalitat?

Amb la finalitat de disposar dels recursos econòmics per poder adquirir habitatge que entri a formar part del Patrimoni Municipal del sòl i de l'habitatge i atendre la manca d'habitatges a Figueres per destinar a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes que no poden accedir a una habitatge digne i adequat. Però,

3) Per què ara?

Doncs perquè a rel del “decret llei 1/2015 del 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària” es preveu que els ajuntaments puguin adquirir, amb un dret preferent de tanteig i retracte, habitatges que hagin estat adquirits pels seus actuals propietaris en procediments d'execució hipotecària o mitjançant compensació de pagament de deute amb garantia hipotecària. Aquesta afirmació ens porta a la pregunta:

4) Qui són majoritàriament aquests propietaris?

Doncs majoritàriament aquest propietaris són els bancs i entitats financeres i les seves immobiliàries que acumulen milers de pisos en desús, i que gran part d'elles han estat rescatades amb diners públics.

Hi ha també una altra pregunta important:

5) Figueres necessita augmentar el seu parc d'habitatges per destinar a necessitats i emergències socials?

La resposta és molt clara: Sí. Des del 2011 diferents grups municipals reclamem al govern poder adquirir pisos per destinar a lloguer social o atendre les moltes necessitats que hi ha a Figueres, ja que, per ara, el municipi no disposa dels habitatges suficients.

Ara que ja estem una mica situats, s'entendrà una mica millor el sentit del nostre vot en aquest ple: una abstenció. En el cas que l'Ajuntament de Figueres hagués fet els deures els darrers anys i hagués comprat pisos tal i com havia promès, hi hauríem votat en contra. Des de Compromís d'Esquerres, tot i compartir que la ciutat necessita disposar d'uns pisos que ara mateix no té, vam voler fer notar el nostre malestar per una mesura que, tot i facilitar l'accés dels municipis a l'adquisició d'habitatges, no aconsegueix mobilitzar el parc d'habitatges desocupat. La condició per haver votat a favor d'aquest punt era que la iniciativa hagués format part d'un paquet de mesures més ampli per mobilitzar el parc d'habitatges desocupats de Figueres, i la garantia de que el preu màxim a pagar per aquests pisos no sobrepassés el deute pendent pel qual l'entitat va fer efectiva la dació en pagament o l'execució hipotecària. Sí, perquè no ens agrada que aquests mateixos bancs que hem rescatat amb els diners de tots ara facin negoci amb aquests pisos, i perquè moltes vegades algunes mesures semblen més pensades per rescatar els bancs que per rescatar les persones, i nosaltres volem rescatar les persones, garantir el dret a l'habitatge i sancionar l'especulació. I ja portem molts anys de crisi, d'emergència social, com per estar avantposant els beneficis d'una minoria, al benestar de la majoria.

COMPROMÍS D'ESQUERRES PER FIGUERES: ICV, EUIA i PODEM, #SOMCANVI

Aquest diumenge tenim l'oportunitat d'escollir la composició del nou ajuntament de Figueres. Farà quatre anys que vaig ser escollit regidor per Iniciativa per Catalunya Verds. Quatre anys en què he après molt, on ho he fet el millor que he pogut i on he pogut tastar la cara més amarga de la política, amb una majoria absoluta que ha fet molt mal a la política municipal i a la ciutat en general. Estic content de la feina feta, i ara tinc el repte d'encarar aquest nou projecte representant, no només a ICV, sinó també a EUiA i a Podem. Ens presentem a les eleccions d'aquest diumenge amb tres eixos programàtics principals per la ciutat de Figueres: el primer, el rescat social per fer de Figueres una ciutat justa i amb igualtat d'oportunitats per a tothom, on l'habitatge, l'educació i la bona alimentació siguin tres elements que no manquin a ningú; el segon, la participació ciutadana de tothom, on ens comprometem a fer arribar la política als barris per tal de decidir quina ciutat volem; i el tercer, la recuperació econòmica, per tal de donar sortides laborals als més de 4.200 aturats que tenim a Figueres, i per tal de reactivar la ciutat i que sigui un veritable epicentre cultural, turístic i social, sempre amb el compromís medi ambiental i del respecte al territori. Volem una nova forma de gestionar el bé comú, des de l'ajuntament, però també des dels barris, i només amb el nostre compromís i el teu vot, això serà possible.

Compromís d'Esquerres per Figueres (CexF) neix doncs de la voluntat d'ICV, EUiA i PODEM d'unir forces amb diferents entitats socials de Figueres i presentar una proposta unitària progressista que encapçali el camí del canvi a la ciutat. 

Així doncs, un vot a Compromís d'Esquerres per Figueres és, definitivament, un vot per fer de Figueres una ciutat millor per a tothom.  

"Participar és guanyar, també en política". Article publicat a Hora Nova el 28 d'abril del 2015

Amb una mica d'informació i sort, a Figueres podem arribar a conèixer si s'han fet els “deures polítics” tot fent un repàs a la legislatura. Per mala fortuna -per a la ciutadania- la informació ens arriba a trossos -com amb la liquidació dels pressupostos de l'any 2014- i això ens porta inevitablement a un estat permanent de desinformació i, per tant, a una capacitat minvada de participar en la vida política de la ciutat. Tot i aquest desequilibri, a la fi de mandat és quan, representants i representats, hauríem de poder justificar, criticar i valorar la feina realitzada pel govern municipal que ens representa, però tampoc tenim el faristol o parlament per fer-ho. Tenim els mitjans de comunicació tradicionals, i les xarxes socials, a més de la gent que es preocupa de que les coses públiques es facin amb ordre i correctament. Però no és aquesta la democratització que esperàvem de la societat, ni de la política, a través de les noves tecnologies. En qualitat d'últim responsable del govern, la candidata i alcaldessa, en comptes d'assumir responsabilitats, i com si no hi hagués tingut res a veure, intenta tapar-ho amb un número de circ prometent allò que cobejava amb recel: el dret a participar i decidir. Però els fets ens diuen el contrari: no s'ha endegat ni un sol procés participatiu amb suport de les tecnologies de la informació, ja fa gairebé deu anys que reclamem una eina oberta per a la gestió d'incidències a la via pública, s'ha avançat ben poc en la transparència de gestió, doncs la web que tenim sembla més un fanzine social que no un portal transparent amb el que es cou dins de l'ajuntament. Heu vist enlloc algun calendari d'actuació, algun pla publicat amb més de 5 dies d'antel·lació? Doncs això mateix és el que tenim en la majoria d'àrees del nostre ajuntament.

Ara que ja no quallen les promeses de grans equipaments, els qui ens han governat amb mà de ferro els darrers 4 anys, de forma absolutista, ens diuen que faran un gran pas democràtic en matèria de participació i decisió en els pressupostos i en els serveis de la ciutat. Just a la fusta! Només els quedava introduir la participació i democratització en el pack de promeses que serveixen per redactar un programa per a les persones. El temps dirà si és un altre -un més- brindis al sol per a l'equip -successor- que després d'anys de soterrar contenidors als nostres carrers va decidir fer un procés participatiu perquè els veïns i veïnes de la ciutat poguessin escollir de quin model i color els agradaria que fossin i a quin costat de carrer els preferien -els que no es podien soterrar vist el fracàs i l'elevat cost que suposen. No és sorprenent, venint dels mateixos que els treuen -els contenidors- de davant d'un establiment si el propietari és “friend”... i de la mateixa forma com s'ha fet amb les terrasses a la via pública i en moltes altres actuacions del mateix calat. Algú ha vist l'ordenança de terrasses, o potser l'esborrany? El cert és que cada vegada hi ha menys espai per a les persones i només per al negoci, i això tampoc no és bo per al negoci. Però això s'ha decidit d'amagatotis, com sempre. Encara és l'hora de que veiem un gest honorable de compromís cap a les decisions participades, fora de l'àmbit de les festes i de la cultura. Volem decidir les inversions i actuacions, algunes de tan òbvies com el manteniment planificat i sostingut dels nostres carrers i no una sobredosi d'obres a tocar de les eleccions. Es fa difícil creure que de qui ens tracta així puguem recollir cap sensibilitat per canviar-ho, i més quan la transparència i la participació comencen coixes. Participar és guanyar però ho hem de fer amb les màximes garanties, informació i sobretot el compromís d'acceptar com a vinculants els resultats d'una decisió popular. 

Si hi ha un fet que ens diferencia, des de les esquerres, és el de marcar un punt d'inici. Jo mantinc el que he dit com a alcaldable de Compromís d'Esquerres per Figueres: “començarem des del primer dia perquè els de l'any 2016 siguin els primers pressupostos participats de Figueres, des dels barris, amb la gent dels barris”. 

Transparència informativa: un canvi de cultura és imprescindible! Article publicat a Hora Nova el 21 d'abril del 2015

L’ajuntament de Figueres ha fet arribar als mitjans un document que contenia un petit resum de la liquidació del pressupost de l’any 2014. Aquest document, en format “power point”, es composava de 8 planes, la primera de les quals contenia el títol i la darrera les conclusions.

El primer exercici que analitza, l’any 2011, tenia tots els paràmetres negatius. Amb la normativa actual, l’incompliment de l’objectiu d’estabilitat i el fet de tenir el romanent de tresoreria i l’estalvi net negatiu, comporten l’obligatorietat d’adoptar mesures econòmiques per a redreçar les xifres. Per tant, el sanejament econòmic és una conseqüència de la mala situació econòmica de l’any 2011.

També s’observa que la diferència entre els ingressos i les despeses supera els quatre milions d’euros. Això significa que l’Ajuntament de Figueres per tal d’obtenir un estalvi més gran, ha renunciat a millorar els serveis públics i a atendre millor les necessitats de la ciutadania, oblidant-se de les persones que més han patit la crisi econòmica. No hem d’oblidar doncs que l’esforç econòmic l’acaba fent el sector de la ciutadania amb més necessitats.

Pel que fa a les conclusions, se n'extreu la següent: “la liquidació del pressupost 2014 demostra que els càlculs d'ingressos i despeses es varen fer correctament". Aquest és un exemple clar de com el govern de Figueres juga amb la informació. Les previsions d’ingressos i de despeses del pressupost de l’any 2014 no apareixen en les xifres analitzades i, per tant, dir que de la informació es pot extreure que els càlculs es varen fer correctament o és un error o és un intent de manipulació.

La llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern diu en el seu preàmbul que “es pretén introduir un canvi en la cultura administrativa per tal que la ciutadania pugui tenir un coneixement i una informació àmplia de l’organització interna de l’Administració, dels elements més determinants d’acord amb els quals pren les decisions i dels motius que justifiquen la seva actuació, incloent-hi els compromisos econòmics que això comporta”. Aquest canvi de cultura és imprescindible, i ha de començar en la forma de fer en el govern municipal, donant la informació de forma entenedora i completa, i que ajudi realment a fer que la ciutadania pugui arribar a les seves pròpies conclusions i participar en les decisions de ciutat.

Els cinc districtes oblidats de Figueres

L'oblit ha sigut el gran aliat de la forma de fer política d'aquesta legislatura. Una promesa electoral, una moció aprovada o una novetat organitzativa, moltes vegades han acabat en algun document oficial, uns titulars, i amb unes fotografies publicades a la premsa i a les xarxes socials. I això és exactament el que ha passat amb la divisió per districtes de la ciutat de Figueres.

El 14 de juny del 2011, tres dies després de quedar constituïda la nova Corporació de l'Ajuntament sorgida de les eleccions del 2011, l'alcalde Santi Vila va dictar un decret d'alcaldia segons el qual es van constituir cinc districtes a la ciutat de Figueres: un al centre i quatre més, un a cada punt cardinal de la ciutat.

Segons aquell decret d'alcaldia, aquesta divisió per districtes havia de servir textualment per “vetllar la coordinació entre l’Ajuntament i les associacions i entitats ciutadanes que operen en el districte”, “fer el seguiment de l’acció de govern de l’Ajuntament en el districte”, “informar els ciutadans i entitats veïnals de les qüestions de competència municipal que afecten el planejament i gestió del districte”, “proposar a l’Ajuntament prioritzar actuacions en l’àmbit de les matèries de competència municipal relatives al districte”, “plantejar a l’Ajuntament prioritats pressupostàries així com les inversions a realitzar en el districte perquè es tinguin en compte a l’hora d’elaborar els pressupostos municipals”, “atendre les propostes, suggeriments o queixes de la ciutadania” i “recollir i canalitzar les peticions i propostes de la ciutadania i de les entitats ciutadanes pel que fa al funcionament dels serveis i actuacions municipals i a les necessitats del districte”.

A cadascun d'aquests districtes es va assignar una delegació especial d'un regidor del govern i d'un regidor suplent, també del govern, amb la negativa del govern a incorporar cap regidor de l'oposició en les delegacions dels districtes.

¿On ha quedat aquesta estructura que havia de permetre als ciutadans de Figueres tenir un control directe de la gestió del govern a l'Ajuntament? Doncs ha quedat en un decret d'alcaldia. En un paper. En una declaració d'intencions. Quines han sigut les priotitats pressupostaries que han marcat els veïns i veïnes dels districtes? Cap, el govern ha decidit per ell sol sense consultar ningú. L'oblit és el remei prescrit.

Doncs això no pot ser. Hem d'activar aquests districtes, acostant-los als barris, i dotant-los de poder de desició. La política participativa ha de permetre marcar les prioritats d'inversions als barris. Ha de ser des dels districtes des d'on es comenci la lluita contra l'atur a la ciutat, detectant quines necessitats hi ha i com podem ocupar els aturats responent a aquestes necessitats. Haurà de ser des dels districtes des d'on comencem el rescat social, i el millor estímul perquè no caigui en l'oblit és la participació directa de la gent i dels regidors de l'oposició. El nostre Compromís d'Esquerres per Figueres vetlla per la gent i la participació democràtica. Volem que la gestió als barris i als districtes sigui cosa de tots i totes, i amb la suma de les idees i els esforços dels figuerencs i les figuerenques aconseguirem una ciutat molt més justa i democràtica.

El rescat social de Figueres: junts podem!

La gent d'esquerres tenim un compromís amb Figueres, a més d'unes eleccions municipals a l'horitzó en què veurem un govern que assegura haver invertit més que mai en les persones. Evidentment, sense comptar amb elles més que per fer-se la foto amb l'anunci d'intencions. El nostre compromís però, no és de campanya electoral, és social, i persegueix la igualtat d'oportunitats i d'accés als serveis públics per a tothom. Volem recuperar uns serveis públics que, en mans de la dreta, cada vegada són menys públics i n'hi ha menys. Per això, aquests quatre anys de legislatura, des d'ICV -i majoritàriament des de l'esquerra, malauradament fragmentada al Ple i en la més absoluta minoria representativa- hem vingut demanant més esforços al govern amb l'administració dels béns i serveis municipals, que són de tots i totes. Volíem evitar que la crisi passés factura a qui més pateix els seus efectes: els aturats, els depenents, els i les pensionistes, i la majoria de la gent amb escassos recursos, a qui el pagament dels excessos globals afecta de forma molt particular, i sovint traumàtica, amb la pèrdua de la dignitat.

Mentre el govern s'ho escoltava amb indiferència -encara fa 4 anys negaven que la crisi ens hagués portat l'emergència social- només les portes de la caritat posaven un petit coixí a la situació. Una situació que s'ha vist constantment superada per la realitat. I a l'ajuntament, amb alguna espurna de dignitat, des de l'esquerra més alternativa hem reivindicat que s'actués de forma urgent, amb immediatesa, davant de la urgència social. Primer amb l'habitatge, i la seva funció social per resoldre situacions de risc, i amb el decebedor paper convergent dilatant -més de dos anys- la condonació de l'impost sobre la plusvàlua en la suposada "compra-venda" de l'habitatge d'on acabaven de desnonar les famílies. Una qüestió de baixesa moral que s'afegeix al tarannà absolutista -amb paraules mesurades, però absolutista a la fi- que només ha canviat amb la proximitat electoral. Com les sancions a les entitats que mantenen pisos desocuptas. Un drama. En el fons, CiU segueix descuidant l'atenció social des de la indiferència.

A Figueres, com a la majoria dels municipis, aquesta urgència requereix d'un rescat social de debò i no d'unes promeses de polítiques de caritat, ni tampoc d'un suposat seguiment a les necessitats socials sense objectius ni propostes d'actuació. La pobresa habitacional, l'alimentària, l'energètica i també l'emocional són, en conjunt, un pou sense fons del que n'és molt difícil sortir sense suport. I la ciutat és l'espai que alberga aquestes formes de pobresa. Per això és a la ciutat i des de l'ajuntament on hem d'escoltar i promoure aquelles actuacions a fi d'evitar la marginació de qui pateix les conseqüències d'una crisi profunda. Podem canviar-ho, però només podrem fer-ho junts. Des d'un compromís d'esquerres per Figueres.

Volem una ciutat viva i sana, neta de pràctiques clientelars, que gestioni amb eficiència els recursos públics que aportem la ciutadania i les altres administracions públiques. Volem coordinar -no dirigir- des de l'ajuntament la democratització de la ciutat. Figueres, i la millor forma d'aconseguir-ho és amb més democràcia i més participació, als barris i des dels barris, amb pressupostos participats, que atenguin prioritàriament les necessitats socials. Perquè la igualtat de tenir cobertes les necessitats més bàsiques és un primer pas a la justícia social. I l'accés als serveis públics, també. Quan hi arribarem podrem dir que a Figueres tothom hi viu dignament, i aquest és el nostre compromís amb Figueres i amb la seva gent. Podem fer-ho.

"Tornem amb força". Article publicat a Hora Nova el 17 de febrer del 2015.

Sembla que era ahir i ja fa gairebé quatre anys que sóc regidor a l'Ajuntament de Figueres per ICV-E. Durant aquest temps hi ha hagut moments de tot, però estic content d'haver posat el meu granet de sorra per canviar les coses. Els regidors a l'oposició hem hagut de lluitar contra una majoria absoluta que no ha fet més que confirmar com de desastrosa és per a un govern, i de retruc, per a la ciutat i la ciutadania. No només perquè és nefasta en si mateixa, pel fet de deixar de banda el diàleg i la col.laboració amb la resta de partits, sinó que tampoc és bona, en particular a Figueres, perquè dins del mateix equip de govern només hi ha un parell de persones que decideixen i la resta fa el que li diuen. Això vol dir a la pràctica que Figueres queda en mans d'uns pocs que, a més a més, tenen poc contacte amb la vida real de la població i els seus problemes, i es corre el perill -i de fet passa-, que el projecte de ciutat es converteixi en un projecte personal, moment en el qual crec que la política perd el seu sentit.

Una altra de les sensacions que he tingut, i que ja tenia des de d'abans de formar part del consistori figuerenc, és la sensació de que a la política hi falta gent. Fer una anàlisi completa de perquè és així és complicat, i segurament jo no me´n sortiria gaire bé, però entre d'altres raons segurament hi trobaríem: la dedicació que exigeix, l'esgotament mental i la imatge negativa que ens formem de la vida política, i el poc interès de que continuï essent així per a qui se'n beneficia de que no canviï.

Un cop arribats a la porta de les noves eleccions municipals toca fer valoració d'aquests quatre anys, i estic content de la feina feta. Una de les coses que més m'ha costat d'acceptar és que no tothom té la voluntat de canviar les coses o la forma de fer-les. Tenia la convicció que després de tot el que ens ha pasat en els darrers quinze anys (corrupció, bombolla immobiliària, mobilitazions ciutadanes, baixa participació a les eleccions, descrèdit de la política, crisi econòmica, crisi de les institucions, etc.) més o menys tots tindríem ganes de fer les coses diferent. Fóssim del partit que fóssim. Però no ha sigut així. 

Per altra banda, he fet oposició de la manera més elegant que he pogut. Diuen que “lo cortés no quita lo valiente”. Doncs això mateix, he intentat ser el més crític possible amb les coses que em semblava que no es feien bé, i he intentat defugir de la demagògia i fer una proposta a cada crítica que he fet. Quan ha fet falta he enganxat als “rivals” polítics i els he cantat la canya als passadissos de l'Ajuntament, perquè la política no només es fa al saló de plens, sinó que es fa a cada minut de la vida política. M'he enfadat amb molta gent, però quan ha fet falta també he rigut. He tingut dies de dormir poc al veure que les coses no sortien com jo volia, però també dies d'estar content de la feina feta. 

Ara toca tornar-hi i millorar resultats. Millorar resultats a les eleccions i millorar resultats de la feina feta. Em vaig comprometre a treballar per la ciutat i la ciutadania durant dues legislatures i aquesta segona l'encaro amb moltes ganes i amb l'experiència d'aquest quatre anys. Disposat a fotre canya i, sobretot, disposat a governar per millorar la vida de totes i tots, i no només d'uns quants.

Figueres, any 2030 (i la necessitat de somniar...)

Figueres, any 2030. Fa temps que la zona est de la ciutat ha quedat alliberada dels dos passos a nivell i de la cicatriu que suposava el pas de la via del tren per aquest punt de la ciutat. La línia de tren convencional des de Portbou a Barcelona, ara soterrada al seu pas per Figueres, ha augmentat la seva freqüència de trens i és de les més utilitzades tant per treballadors i estudiants com per turistes que volen visitar amb tranquilitat les nostres contrades. Els terrenys alliberats gràcies a aquest soterrament han servit per disposar de nous espais verds en aquesta zona de la ciutat, per construir nous equipaments públics i relligar Vilatenim i la Marca de l'Ham amb el centre de Figueres, fent d'aquesta ruta una agradable passejada.

La zona oest de la ciutat també ha canviat. Fa temps que aquests barris s'han convertit en una zona de principal importància per Figueres. S'ha fet una gran inversió en la reforma dels carrers, la il·luminació i la construcció d'equipaments públics bàsics. Els esforços fets en matèria de seguretat, educació, cohesió social, participació ciutadana i dinamització han donat els seus fruits i els veïns i veïnes d'aquests barris ja veuen lluny aquells anys en què només pensaven en poder marxar del barri. A més a més, des que el Castell de Sant Ferran s'ha obert a la ciutat, és molt agradable passejar des de l'estació del tren d'alta velocitat fins al castell. Aquest espai emblemàtic s'ha convertit en un motor econòmic de la ciutat, i centenars de persones arriben diàriament per assistir als diferents cursos, convencions i esdeveniments esportius que es celebren al castell i el seu entorn. El castell ja és Figueres, i és fàcil veure-hi moviment durant tot el dia.

A Figueres ningú no especula amb la vivenda. L'habitatge és un dret de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes. No hi ha gent sense casa, i gairebé totes les cases tenen gent. A Figueres cap empresa pot tallar el subministrament elèctric per impagament. Ni el de gas, ni d'aigua. Fa temps que els especuladors tenen les de perdre, perquè a Figueres qui compta són els seus ciutadans.

A Figueres és normal veure com tothom participa de la política. La majoria d'inversions es fan amb el consens veïnal. En els darrers anys els figuerencs han tirat enrere projectes que el govern de la ciutat trobava importants. En canvi, hem avançat molt en d'altres aspectes: ja disposem del segon CAP, i aviat tindrem el tercer (les urgències de l'hospital ja només serveixen per a això, per a les urgències). Tenim també un segon pavelló municipal i un hotel d'entitats. Una segona biblioteca municipal. S'han millorat els centres cívics. També s'ha fet una gran inversió a les escoles, tant en la reforma com en els equipaments.

La ciutat s'ha convertit en un atractiu turístic imprescindible. Ja no només es visita Figueres per anar al Museu Dalí. Una visita a la ciutat requereix com a mínim dos dies. Durant aquests dos dies podrem visitar museus, podrem degustar productes de la terra en diferents restaurants, podrem visitar el castell de Sant Ferran i fer un recorregut per la història de la ciutat.

És un matí de gener de l'any 2015 i la Rita avui arribarà tard a l'institut. Ha tingut un somni d'aquells que no li deixava obrir els ulls. Farà bé d'afanyar-se si no vol perdre´s la primera classe. De camí cap a l'"insti" intenta recordar el somni, i com sol passar quan ja fa una estona que t'has desperat li costa recordar les imatges. Però una cosa sí que la recorda. Aquella ciutat que ha vist l'hi agradava. Sempre li han dit que moltes coses no tenen solució i que sempre seran així. Però ella es resisteix a resignar-se, prefereix seguir somniant. I fa molt ben fet.

Pressupostos 2015, poca política i poques idees (Article Publicat a Hora Nova el 16 de desembre del 2014)

El passat dijous 11 de desembre es van aprovar inicialment els pressupostos de l'Ajuntament de Figueres per al proper any 2015.

Un pressupost es pot analitzar des de diferents òptiques. Una d'elles és quin grau d'implicació han tingut els ciutadans i ciutadanes de Figueres en l'elaboració del pressupost. En aquest sentit podem dir que el pressupost treu un zero com a resultat.

Dins aquest mateix camp crec que hem de distingir també entre dos factors fonamentals: un, quin diàleg amb els veïns i veïnes hi ha hagut per tal de decidir com es gastaran part dels diners recaptats del pressupost i, dos, quines facilitats ha posat el govern per tal de fer un pressupost entenedor per a la majoria de persones. Les figuerenques i els figuerencs no tenen perquè estar acostumats a llegir i entendre un pressupost d'ingressos i despeses per capítols. I és que si no has estat implicat directament amb l'administració, o ets un entès en economia, o has fet un esforç real per mirar d'entendre´l i que algú t'ho expliqui, un pressupost d'una administració no és fàcil d'interpretar. I darrera de cada pressupost hi ha també unes idees polítiques que en un pressupost general per capítols són difícils de destriar. El pitjor de tot és que sembla que al govern això ja li va bé.

Està clar que el govern resultant de les properes eleccions, del qual espero formar-ne part en una majoria d'esquerres, haurà de fer un esforç en aquest dos sentits i acostar el pressupost als veïns i veïnes d'una manera fàcil i entenedora. Una d'aquestes maneres és l'obligació d'elaborar, a part del model tradicional que marca la Llei Reguladora d'Hisendes Locals, un pressupost per programes. Què vol dir això? Intentaré explicar-ho amb un exemple. El pressupost pot dir que el servei de neteja de les dependències municipals costa 150.000 € anuals, i aquesta dada és de difícil interpretació per valorar si és molt o poc. Però si dic que la neteja del pavelló costa 10.000 €, la del teatre 40.000 € i la de les oficines de l'Ajuntament 100.000 €, com a mínim ens podrem fer una idea de com s'estan gastant aquests diners, i de que, per exemple, la neteja del teatre costa quatre vegades més que la del pavelló.

Si ens centrem ja plenament en l'anàlisi del contingut dels pressupostos del 2015, el primer que ens crida l'atenció és que el pressupost passa dels 48,79 milions d'euros als 51,15 milions d'euros. Part d'aquest increment es deu a la previsió que els ingressos d'IBI passin dels 14,95 milions del 2014 als 16,40 milions d'euros previstos al 2015. Això suposa un augment de 1,45 milions d'euros. Sembla que aquest increment vindrà donat per una revisió de les superfícies computables pel càlcul de l'IBI de diferents béns immobles de la ciutat. La veritat és que des de l'oposició ara mateix tenim poques dades per valorar si això realment serà així, però des de ICV-E mantenim les nostres reserves sobre aquesta previsió. Ho fem perquè ja va passar al 2011 que just a sota de la previsió d'ingressos anual d'IBI hi havia una partida de 2,61 milions d'euros que van anomenar IBI endarrerit, de la no se´n va recaptar ni un sol euro, i que va significar gairebé el 30% del dèficit acumulat de l'Ajuntament durant els anys 2010 i 2011.

Pel que fa a la despesa, lluny de creure´ns la canterella de que aquest és un pressupost social, veiem com per exemple la partida del Pla de Desenvolupament Comunitari del Barri de Sant Joan segueix amb la mateixa partida de sempre i, per tant, no és un tema prioritari pel govern.

Per altra banda veiem també com gran part del pressupost continua hipotecat per tres factors determinants: el primer, les despeses pel funcionament general de l'Ajuntament: personal, lloguers, serveis etc, que creiem que no és especialment preocupant si tenim en compte que som una ciutat de més de 45.000 habitants; el segon, la relació amb l'empresa mixta Ecoserveis, totalment perjudicial pels interessos econòmics de l'Ajuntament degut a les diferents modificacions realitzades de les condicions inicials i que sempre han anat en perjucici dels interessos econòmics de l'Ajuntament; i el tercer, la indecent quantitat de diners que paga l'Ajuntament de Figueres en concepte d'amortització de préstecs i d'interessos.

Una cosa està clara, aquest pressupost no és el nostre, i serà complicat donar-hi suport. Darrera aquests pressupostos poca política i poques idees.

Repensar la zona Oest. Article publicat a Hora Nova el 15 de novembre del 2014.

Moltes ciutats catalanes tenen barris que, per diferents motius, mereixen una especial atenció. A Figueres en podem trobar més d'un exemple. Però si n'hi ha un que darrerament ha estat en boca de tots és, sens dubte, la zona oest de Figueres amb el barris de Sant Joan i del Culubret.

La situació actual d'aquesta zona de la ciutat de Figueres és fruit de la falta de planificació i d'esforç dels diferents governs municipals dels darrers anys. La manca d'inversió en aquests barris, tant a nivell econòmic com a nivell de treball polític específic, ha vingut donada per la idea que la millora havia d'arribar només per la via de la reforma urbanística. Aquesta reforma urbanística havia de fer-se de la mateixa manera que es va fer al barri de La Mina a Barcelona, però amb una diferència: en el cas de La Mina a Barcelona la reforma girava entorn al Fórum de les Cultures i, en el cas de Figueres, havia d'arribar en forma de tren d'alta velocitat. Ningú va pensar però en dues coses que són molt importants: una, aquestes reformes normalment el que fan és simplement desplaçar el problema cap a altres barris o cap a altres poblacions sense atacar les arrels socials del problema, i dos, no sempre el context econòmic és el necessari per fer un “pelotazo” urbanístic d'aquestes característiques. Mentrestant, el govern actual de la ciutat de Figueres ha deixat que la situació s'anés desgastant i la tensió creixés fins a límits insospitats.

Sembla ser doncs, que el gran repte polític municipal respecte al Culubret i al barri de Sant Joan, a dia d'avui, passa per trobar la “solució” definitiva que desencalli una transformació d'aquesta zona. L'alcaldessa Marta Felip ja ens ha avançat que l'inici d'aquesta transformació urbanística que solucionarà tots els problemes del barri començarà amb l'enderrocament de 44 cases propietat de l'Incasòl on viu part de la comunitat gitana i, a més, ja ens ha avançat que aquests enderrocs començaran abans de nadal. Aquest anunci l'ha fet al seu “Felip´s Style” i les families afectades se n'han assabentat a través dels mitjans de comunicació, i així ho van expressar els representants de la comunitat gitana a la comissió de treball del Barri de Sant Joan.

El govern de CiU de la ciutat de Figueres parteix de la base que no pensa invertir ni un euro més de l'estrictament necessari per aquests barris, ja que creu que a la llarga la presió urbanística i el desenvolupament mateix al voltant de l'estació d'alta velocitat farà que constructores vegin oportunitat de negoci a la zona i, com va passar al Turó Baix, apostin per arribar a acords amb propietaris per poder comprar i construir en aquest terrenys. A la vegada l'Ajuntament facilitarà un planejament de la zona que permeti a les empreses veure l'oportunitat de negoci i de recuperar els diners invertits.

Per altra banda aquest mateix govern mareja la perdiu creant una comissió de treball del barri de Sant Joan que es reuneix molt de tant en tant i on encara no ha sigut capaç d'explicar com pensa afrontar el futur d'aquest barris. És una d'aquestes “comissions trampa” que només serveixen per poder dir que s'està treballant, quan la realitat és que darrera de tot això no hi ha res. Entre d'altres coses hem pogut veure com en aquestes comissions no hi han representants ni de la comunitat educativa ni de les forces de seguretat de la Policia Municipal ni de Mossos d'Esquadra. Que potser l'educació no ha de ser un eix de treball principal? Que la seguretat al barri no ho és també?

Evidentment des del govern es dirà que jas'està treballant en un PDC (Pla de desenvolupament Comunitari) en aquest barris, i des de ICV valorem la feina feta dins aquest Pla, però està clar que no n'hi ha prou. És més, l'any 2010 el pressupost de la partida de dinamització de la zona oest era de 66.800 € i aquest any 2014 és només de 62.700 € (tenint en compte que el 2012 i 2013 va baixar als 58.000 €). Per tant, en cap cas es pot dir que en els darrers any hagi format part de les prioritats polítiques de la ciutat. I així estem. Creiem que s'han d'invertir més diners en la lluita contra l'absentisme escolar, la formació d'adults i el reforç de l'Escola Pous i Pagès. S'ha de treballar per millorar la convivència entre veïns del barri i acabar amb les conductes incíviques. S'han d'invertir més diners en la seguretat d'aquesta zona, en la neteja i en la construcció i millora d'equipaments municipals. I unes despeses en aquests barris són una inversió pel futur. En definitiva, no pot ser que aquests barris i part dels seus veïns visquin al marge de la vida pública figuerenca. Evidentment s'han de repensar aquests barris, però la via de la reforma urbanística no és l'única a treballar. I sobretot, molt important, s'ha de tenir un projecte global que vagi més enllà dels titulars de premsa, el comís de plantes de marihuana i les batudes policials, i que ara mateix el govern de CiU no té.